lunes, 25 de febrero de 2013

PEDRES


Per no fer tan llargues aturades, i com no tinc preparades les entrades de pintades a València que vull penjar, avui penjare una mica de talla, que per horari i per infrasestructura no he continuat, però que no descarte seguir amb ella algun día.











La primera peça, "Cavall", 45x26x32 està feta amb una pedra calcària gris pulpi, de Castelló, i la segona peça "Dona" 36x21x26 amb marbre rosa portugues.

sábado, 9 de febrero de 2013

mes CARTELLS 3













mes CARTELLS 2


















Mes CARTELLS


Una altra aturada en aquest irregular blog, per qüestions de classe (ja aquesta passat el primer quadrimestre) i personals que m'han tingut ocupat. Ho reprenc ara amb alguna cosa que tinc un poc abandonada, però no oblidada i algun dia tornaré, aquests treballs els tenia guardats, no han tingut la sort de sortir al carrer, i pensava reutilitzar-los, però ara una mica per la distància, crec que quan torne al CARTELL o veuré amb altres ulls i possiblement amb una altra estètica.
Així doncs en aquesta època en la qual el cartell era la meva via de fujida del treball quotidià de les Arts Gràfiques (les etiquetes) vaig fer molts cartells, uns van guanyar i es van publicar i uns altres es van quedar oblidats, no perquè fossin mes dolents ni més bons, sinó més be perquè no van tenir la sort necessària per sortir al carrer (o els jurats, o la competència), ara els ensenyo perquè no quedin en l'oblit.


Poc abans de començar els meus estudis de Belles Arts i amb un baixó de treball en la Impremta que presagiava els temps que s'aveïnaven, molt abans d'aquesta mal cridada crisi , en el sector de les arts gràfiques i la moda ja fluixejava, per la mecanització, informàtica, i sobretot pel tancament de fabriques, i la producció al tercer món, coses del capitalisme. Però al que vaig és que durant aquest temps vaig concursar bastant i guanyi molt poc, em preguntava si ja no era tan bo com abans, si és que ho vaig ser mai, o els que no són bons són els jurats, (uns jurats adequats per als temps que vivim), le que és ben cert es que la sort no m'acompanyava. Ara vist amb el pas del temps estic convençut que l'atzar, o el destí m'estava guiant cap a altres destins artístics.