He tingut un altra aturada de unes quantes setmanes per motius “escolars” de entragas de treballs. Reprenc amb un nou tema, de treballs (que no són meus) per mirar i reflexionar.fotografies d'ells i ara comentar.
Ja fa temps que els graffits inunden les ciutats amb una vocació efimera i invisible mentre per a la majoria de ciutadans passen desapercebuts, altres els aprecien pel seu valor artístic o pel registre històric d'una època i altres els menyspreen ja per creure que embruten les parets donant categoria de “perroflautas” als seus autors.
El que no es pot negar és que (ignorats, valorats o injuriats estan ahi omplint alguns buits de la nostra ciutat), donant un toc de color, alegria i protesta als carrers de la nostra ciutat. Formant una tendència artística que s'escapa de les vies establides, sense adaptar-se a les normes de mercat que tant es parla ara. És un crit de protesta jove que queda reflectit en les parets. Són els fills del cartell, els hereus del seu missatge, lliures anàrquics i dispersos en les seus temes, formes i continguts, es converteixen en ocupes del carrer.
Tinc una gran admiració pels grafits i pels grafiters però jo ja he fet tard, aquest art que és dels joves, del seu esperit lliure i inconformista, em conformo amb admirar, tinc una bona col · lecció de fotografies d'ells i ara comentar.
N'hi ha de molts nivells i qualitats artístiques, des dels més elaborats que destaquen per la seva magnífic dibuix, cuidade composició i domini del color als més senzills, els purament gestuals bàsicament anònims, als d'autor amb un tendència marcada molt personal, els decoratius , els de protesta o els que simplement es limiten a deixar la seva empremta a manera de signatura. Personalment m'atrauen són els de les persianes dels comerços, que amb l'encàrrec s'han adaptat al món del disseny, sense perdre l'esperit lliure dels seus creadors.
